[PTS Page 306] [\q 306/]

[BJT Vol Vbh 2] [\z Vibh /] [\w II /]

[BJT Page 142] [\x 142/]

Namo tassa bhagavato arahato sammàsambuddhassa.

16. ¥àõavibhaïgo

807. Ekavidhena ¤àõavatthu: pa¤ca vi¤¤àõà na hetu, ahetukà, hetuvippayuttà, sappaccayà, saïkhatà, aråpà, lokiyà, sàsavà, sa¤¤ojaniyà, ganthanãyà, oghanãyà, yoganãyà, nãvaraõiyà, paràmaññhà, upàdàniyà, saükilesikà, avyàkatà, sàrammaõà, acetasikà, vipàkà, upàdinnupàdàniyà, asaükiliññhasaükilesikà, na savitakkasavicàrà, na avitakkavicàramattà. Avitakkaavicàrà, na pãtisahagatà, neva dassanena na bhàvanàya pahàtabbà, neva dassanena na bhàvanàya pahàtabbahetukà, nevàcayagàminàpacayagàmino, [PTS Page 307] [\q 307/] neva sekkhà nàsekkhà, parittà, kàmàvacarà, na råpàvacarà, na aråpàvacarà, pariyàpannà, no apariyàpannà, aniyatà, aniyyànikà, uppannà manovi¤¤àõavi¤¤eyyà, 1 aniccà, jaràbibhåtà.

Pa¤cavi¤¤àõà* uppannavatthukà, uppannàrammaõà, purejàtavatthukà, purejàtàrammanà, ajjhattikavatthukà, bàhiràrammaõà, asambhinnavatthukà, asambhinnàrammaõà, nànàvatthukà, nànàrammaõà, na a¤¤ama¤¤assa gocaravisayaü paccanubhonti, na asamannàhàrà uppajjanti, na amanasikàrà uppajjanti, ni abbokinõà uppajjanti, na apubbaü acarimaü uppajjanti. Na a¤¤ama¤¤assa samanantarà uppajjanti.

Pa¤cavi¤¤àõà anàbhogà. Pa¤cahi vi¤¤àõehi na ki¤ci dhammaü pañijànàti a¤¤atra abinipàtamattà. Pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantaràpi na ki¤ci dhammaü pañivijànàti. Pa¤cahivi¤¤àõehi na ki¤ci iriyàpathaü kappeti. Pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantaràpi na ki¤ci eriyàpathaü kappeti. Pa¤cahi vi¤¤àõehi na kàyakammaü na vacãkammaü paññhapeti pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantaràpi na kàyakammaü na vacãkammaü paññhapeti. Pa¤cahi vi¤¤àõehi na kusalàkusalaü dhammaü samàdiyati. Pa¤cannaü vi¤¤ànànaü samanantaràpi na kusalàkusalaü dhammaüsamàdiyati. [PTS Page 308] [\q 308/] pa¤cahi vi¤¤àõehi na samàpajjati, na vuññhàti. Pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantaràpi na samàpajjati, na vuññhàti. Pa¤cahi vi¤¤àõehi na cavati, na uppajjati. Pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantaràpi na cavati, na uppajjati. Pa¤cahi vi¤¤àõehi na supati, na pañibujjhati, na supinaü passata. Pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantaràpi na supati, na pañibujjhati, na supinaü passati. Yàthàvaka2 vatthu vibàvanà pa¤¤à.

Evaü ekavidhena ¤àõavatthu.

1Ga manovi¤¤àõena vi¤¤eyyà- sirimu. 2. Yàthàvakà-sãp„vi. * Uppannà manovi¤¤àõavi¤¤eyyà anicca jaràbibhåta pa¤cavi¤¤àõàayaü kedo marammachaññhasaïgàyanà potthake na dissati.

[BJT Page 144] [\x 144/]

808. Duvidhena ¤àõavthu: lokiyà pa¤¤à, lokuttarà pa¤¤à kenaci vi¤¤eyyà pa¤¤à, kenaci na vi¤¤eyyà pa¤¤à. Sàsavà pa¤¤à, anàsavà pa¤¤à. âsavavippayuttà sàsavà pa¤¤à, àsavavippayuttà anàsavà pa¤¤à. Sa¤¤ojaniyà pa¤¤à. Asa¤¤ojaniyà pa¤¤à sa¤¤ojanena vippayuttà sa¤¤ojaniyà pa¤¤à, sa¤¤ojana vippayuttà asa¤¤ojaniyà pa¤¤à. Ganthanãyà pa¤¤à, agavthanãyà pa¤¤à. Ganthavippayuttà ganthanãyà pa¤¤à, ganthavippayuttà agavthanãyà pa¤¤à. Oghanãyà pa¤¤à, anoghanãyà pa¤¤à, oghavippayuttà oghanãyà pa¤¤à oghavippayuttà anoghanãyà pa¤¤à. Yoganãyà pa¤¤à, ayoganãyà pa¤¤à. Yogavippayuttà yoganãyà pa¤¤à, yogavippayuttà ayoganãyà pa¤¤à. Nãvaraõãyà pa¤¤à, anãvaraõiyà pa¤¤à. Nãvaraõavippayuttà nivaraõãyà pa¤¤à, nivaraõavippayuttà anãvaraõiyà pa¤¤à. [PTS Page 309] [\q 309/] paràmaññhà pa¤¤à, aparàmaññhà pa¤¤à. Paràmàsavippayuttà paràmaññhà pa¤¤à, paràmàsavippayuttà aparàmaññhà pa¤¤à upàdinnà pa¤¤à anupàdinnà pa¤¤à. Upàdàniyà pa¤¤à anupàdàniyà pa¤¤à. Upàdànavippayuttàupàdàniyà pa¤¤à, upàdànavipputtà anupàdàniyà pa¤¤à. Saükilesikà pa¤¤à, asaükalesikà pa¤¤à kilesavippayuttà saükilesikà pa¤¤à, kilesavippayuttà asaükilesikà pa¤¤à. Savitakkà pa¤¤à, avitakkà pa¤¤à. Savicàrà pa¤¤à, avicàrà pa¤¤à. Sappãtikà pa¤¤à, appãtikà pa¤¤à. Pãtisahagatà pa¤¤à. Na pãtisahagatà pa¤¤à. Sukhasahagatà pa¤¤à, na sukhasahagatà pa¤¤à upekkhàsahagatà pa¤¤à, naupekkhàsahagatà pa¤¤à. Kàmàvacarà pa¤¤à, na kàmàvacarà pa¤¤à. Råpàvacarà pa¤¤à, na rupàvacarà pa¤¤à. Aråpàvacarà pa¤¤à, na aråpàvacarà pa¤¤à pariyàpannà pa¤¤à, apariyàpannà pa¤¤à. Niyyànikà pa¤¤à, aniyyànikà pa¤¤à. Niyatà pa¤¤à, aniyatà pa¤¤à, sauttarà pa¤¤à, anuttarà pa¤¤à. Atthajàpikà pa¤¤à, jàpitatthà pa¤¤à.

Evaü duvidhena ¤àõavatthu. [PTS Page 310] [\q 310/]

809. Tividhena ¤àõavatthu: cintàmayà pa¤¤à sutamayà pa¤¤à bhàvanàmayà pa¤¤à, dànamayà pa¤¤à sãlamayà pa¤¤à bhàvanàmayà pa¤¤à, adhisãle pa¤¤à adhicitte pa¤¤à adhipa¤¤àya pa¤¤à, àyakosallaü apàyakosallaü upàyakosallaü, vipàkà pa¤¤à vipàkadhammadhammà pa¤¤à nevavipàkanavipàkadhammadhammà pa¤¤à, upàdinnåpàdàniyà pa¤¤à anupàdinnupàdàniyà pa¤¤à anupàdinnànupàdàniyà pa¤¤à, savitakkasavicàrà pa¤¤à avitakkavicàramattà pa¤¤à avitakkaavicàrà pa¤¤à, pãtisahagatà pa¤¤à sukhasahagatà pa¤¤àupekkhà sahagatà pa¤¤à, àcayagàminã pa¤¤à apacayagàminã pa¤¤à nevàcayagàmi1 nàpacayagàminã pa¤¤à, sekkhà pa¤¤à asekkhà pa¤¤à nevasekkhà nàsekkhà pa¤¤à, parittà pa¤¤à mahaggatà pa¤¤à appamàõà pa¤¤à, parittàrammanà pa¤¤à mahaggatàrammanà pa¤¤à appamàõàrammaõà pa¤¤à, maggàrammaõà pa¤¤à maggahetukà pa¤¤à maggàdhipatinã pa¤¤à, uppannà pa¤¤à anuppannà pa¤¤à uppàdinã [PTS Page 311] [\q 311/] pa¤¤à, atãtàpa¤¤à anàgatà pa¤¤à paccuppannà pa¤¤à, atitàrammaõà pa¤¤à anàgatàrammaõàpa¤¤à paccuppannàrammaõà pa¤¤à, ajjhattà pa¤¤à bahiddhà pa¤¤¤à ajjhattabahiddhà pa¤¤à, ajjhattàrammaõà pa¤¤à bahiddhàrammaõà pa¤¤à ajjhattabahiddhàrammaõà pa¤¤à.

1. Nevàcayagàminã -sãp„vi, syà.

[BJT Page 146] [\x 146/]

Savitakkasavicàrà pa¤¤à atthi vipàkà atthi vipàkadhammadhammà atthi nevavipàkanavipàkadhammadhammà, atthi upàdinnupàdàniyà. Atthi anupàdinnupàdàniyà atthi anupàdinnaanupàdàniyà, atthi pãti sahagatà atthi sukhasahagatà atthi upekkhàsahagatà, atthi àcayagàminã atthi apacayagàminã atthi nevàcayagàminàpacayagàminã, atthi sekkhà atthi asekkhà atthi nevasekkhà nàsekkhà, atthi parittà atthi mahaggatà atthi appamàõà, atthi parittàrammaõà atthi mahaggatàrammaõà atthi appamàõàrammaõà, atthi maggàrammaõà atthi maggahetukà atthi maggàdhipatinã, atthi uppannà atthi anuppannà atthi uppàdinã, atthi atità atthi anàgatà atthi paccuppannà, [PTS Page 312] [\q 312/] atthi atãtàrammaõà atthi anàgatàrammaõà atthi paccuppannàrammaõà, atthi ajjhattà atthi bahiddhà atthi ajjhattabahiddhà, atthi ajjhattàrammaõà atthi bahiddhàrammaõà atthi ajjhattabahiddhàrammaõà.

Avitakkavicàramattà pa¤¤à atthi vipàkà, atthi vipàkadhammadhammà, atthi nevavipàkanavipàkadhammadhammà, atthi upàdinnupàdàniyà atthi anupàdinnupàdàniyà atthi anupàdinnaanupàdàniyà. Atthi àcayagàminã atthi apacayagàminã atthi nevàcayagàmi nàpacayagàminã. Atthi sekkhà atthi asekkhà atthi nevasekkhà nàsekkhà. Attha uppannà atthi anuppannà atthi uppàdinã. Atthi atãtà atthi anàgatà atthi paccuppannà. Atthi ajjhattà atthi bahiddhà atthi ajjhattabahiddhà.

Avitakkaavicàrà pa¤¤à atthi vipàkà atthi vipàkadhammadhammà atthi nevavipàkanavipàkadhammadhammà, atthi upàdinnupàdàniyà atthi anupàdinnåpàdàniyà atthi anupàdinnaanupàdàniyà, atthi pãtisahagatà atthi sukhasahagatà atthi upekkhàsahagatà, atthi àcayagàminã atthi apacayagàminã atthi nevàcayagàmi nàpacayagàminã, [PTS Page 313] [\q 313/] atthi sekkhà atthi asekkhà atthi neva, sekkhà nàsekkhà, atthi parittàrammaõà atthi mahaggatàrammaõà atthi appamàõàrammaõà, atthi maggàrammanà atthi maggahetukà atthi maggàdhipatinã, atthi uppannà atthã anuppannà atthi uppàdinã, atthã atãtà atthi anàgatà atthi paccuppannà, attha atitàrammaõà atthi anàgatàrammaõà atthi paccuppannàrammaõà, atthi ajjhattà atthi bahiddhà atthi ajjhattabahiddhà, atthi ajjhattàrammanà atthi bahiddhàrammaõà athã ajjhattabahiddhàrammaõà.

Pãtisahagatà pa¤¤à -pe- sukhasahagatà pa¤¤à atthi vipàkà atthi vipàkadhammadhammà atthi nevavipàkanavipàkadhammadhammà, atthi upàdinnupàdàniyà atthi anupàdinnåpàdàniyà atthianupàdinna anupàdàniyà, atthi savitakkasavicàrà atthi avitakkavicàramattà atthi avitakkaavicàrà, atthi àcayagàminã atthi apacayagaminã atthi nevàcayagàmi nàpacayagàminã, atthi sekkhà atthi asekkhà atthi nevasekkhà nàsekkhà, atthi parittàatthi mahaggatà atthi appamàõà, [PTS Page 314] [\q 314/] atthi

[BJT Page 148] [\x 148/]

Parittàrammanà atthi mahaggatàrammaõà atthi appamàõàrammaõà, atthi maggàrammaõà atthimaggahetukà atthi maggàdhipatinã, atthi uppannà atthi anuppannà atthi uppàdinã, atthi atãtà atthi anàgatà atthi paccappannà, atthi atãtàrammaõà atthi anàgatàrammaõà atthi paccuppannàrammaõà, atthi ajkttà atthi bahiddhà atthi ajjhattabahiddhà, atthi ajjhattàrammaõà atthi bahiddhàrammaõà atthi ajjhattabahiddhàrammaõà.

Upekkhàsahagatà pa¤¤à atthi vipàkà atthi vipàkadhammadhammà atthi nevavipàkanavipàkadhammadhammà. Atthi upàdinnupàdàniyà atthi anupàdinnupàdàniyà atthi anupàdinnaanupàdàniyà, atthi àcayagàminã atthi apacayagàminã atthi nevàcayagàminàpacayagàminã, atthi sekkhà atthi asekkhà atthi nevasekkhà nàsekkhà, atthi parittà atthi mahaggatà atthi appamàõà, atthi parittàrammaõà atthi mahaggatàrammaõà atthi appamàõàrammaõà, atthi maggàrammaõà atthi maggahetukà atthi maggàdhipatinã, [PTS Page 315] [\q 315/] atthi uppannà atthi anuppannà atthi uppàdinã, atthi atità atthi anàgatà atthi paccuppannà, attha atãtàrammaõà atthi anàgatàrammaõà atthi paccuppannàrammaõà, attha ajjhattà atthi bahiddhà atthi ajjhattabahiddhà, atthi ajjhattàrammaõà atthi bahiddhàrammaõà atthi ajjhattabahiddhàrammaõà.

Evaü tividhena ¤àõavatthu.

810. Catubbidhena ¤àõavatthu: kammassakataü ¤àõaü1 saccànulomikaü ¤àõaü maggasamaïgissa ¤ànaü phalasamaïgissa ¤àõaü, dukkhe ¤àõaü dukkhasamudaye ¤àõaü dukkhanirodhe ¤àõaü dukkhanirodhagàminiyà pañipadà ¤àõaü. Kàmàvacarà pa¤¤à råpàvacarà pa¤¤à aråpàvacarà pa¤¤à apariyàpannà pa¤¤à. Dhamme ¤àõaü anvaye ¤àõaü paricchede2 ¤àõaü sammuti¤ànaü. 3 Atthi pa¤¤à àcayàya no apacayàya atthi pa¤¤à apacayàya noàcayàya, atthi pa¤¤à àcayàya ceva apacayàya ca, atthi pa¤¤à nevàcayàya noapacayàya. Atthi pa¤¤à nibbidàya no pañivedhàya, atthipa¤¤à pañivedhàya no nibbidàya, atthi pa¤¤à nibbidàya ceva pañivedhàya ca, atthi pa¤¤à neva nibbidàya nopañivedhàya. [PTS Page 316] [\q 316/] hànabiginã pa¤¤à. òhitibhàginã pa¤¤à, visesabhàginã pa¤¤à, nibbedhabhàginã pa¤¤à.

1. Kammassakata¤àõaü-sirimu, machasaü. 2. Paricce¤àõaü- sirimu, syà, pariye-machasaü. 3. Sammati¤ànaü -saüvi.

[BJT Page 150] [\x 150/]

Catasso pañisambhidà, catasso pañipadà, cattàri àrammanàni, jaràmaraõe ¤àõaü jaràmaraõasamudaye ¤ànaü jaràmaraõanirodhe ¤àõaü jaràmaraõanirodhagàminiyà pañipadàya ¤àõaü. Jàtiyà ¤àõaü -pe-bhave ¤àõaü -pe- upàdano -¤àõaü -pe- taõhàya ¤àõaü -pevedanàya ¤ànaü -pe- phasse ¤àõaü -pesaëàyatane ¤àõaü -pe nàmaråpe ¤ànaü-pe- vi¤¤àõe ¤àõaü -pesaïkhàresu ¤ànaü saïkhàrasamudaye ¤àõaüsaïkhàranirodhe ¤àõaü saïkhàranirodhagàminiyà pañipadàya ¤àõaü.

Evaü catubbidhena ¤àõavatthi.

811. Pa¤cavidhena ¤àõavatthu: pa¤caïgiko sammàsamàdhi, pa¤ca ¤àõiko sammàsamàdhi, evaü pa¤cavidhena ¤àõavatthu.

812. Chabbidhena ¤aõavatthu: chasu abhi¤¤àsu pa¤¤à, evaü chabbidhena ¤àõavatthu.

813. Sattavidhena ¤àõavatthu: sattasattati ¤àõavatthåni, evaü sattavidhena ¤àõavatthu. [PTS Page 317] [\q 317/]

814. Aññhavidhena ¤àõavatthu: catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à, evaü aññhavidhena ¤àõavatthu.

815. Navavidhena ¤àõavatthu: navasu anupubbavihàrasamàpattãsu pa¤¤à. Evaü navavidhena ¤àõavatthu.

816. Dasavidhena ¤àõavatthu: dasa tathàgatassa tathàgatabalàni: yehi balehi samannàgatatotathàgato àsabhaü ñhànaü pañijànàti. Parisàsu sãhanàdaü nadati, brahmacakkaü pavatteti, katamàni dasa: idha tathàgato ñhàna¤ca ñhànato aññhàna¤ca aññhànato yathàbhåtaü pajànàti, yampi tathàgato ñhàna¤ca ñhànato aññhàna¤ca aññhànato yathàbhåtaü pajànàti, idampi tathàgatassa tathàgatabalaü hoti, yaü balaü àgamma tathàgato àsabhaüñhànaü pañijànàti parisàsu sihanàdaü nadati, brahmacakkaü pavatteti.

Punacaparaü tathàgato atãtànàgatapaccuppannànaü kammasamàdànànaü ñhànaso hetuso vipàkaü yathàbhåtaü pajànàti, yampi tathàgato atãtànàgatapaccuppannànaü kammasamàdànànaü ñhànaso hetuso vipàkaü yathàbhåtaü pajànàti, idampi tathàgatassa tathàgata balaü hoti, yaü balaü àgamma tathàgato àsabhaü ñhànaü pañijànàti, parisàsusãhanàdaü nadati, brahmacakkaü pavatteti.

Punacaparaü tathàgato sabbatthagàminiü pañipadaü yathàbhåtaü pajànàti yampi tathàgato sabbatthagàminiü pañipadaü yathàbhåtaü pajànàti idampi tathàgatassa tathàgatabalaü hoti, yaü balaü àgamma tathàgato àsabhaü ñhànaü pañijànàti, parisàsu sihanàdaü nadati, brahvacakkaü pavatteti.

[BJT Page 152] [\x 152/]

Punacaparaü tathàgato anekadhàtu nànàdhàtu lokaü yathàbhåtaü pajànàti yampi tathàgato anekadhàtu nànàdhàtu lokaü yathàbhåtaü pajànàti, idampi tathàgatassa tathàgatabalaü hoti, yaü balaü àgamma tathàgato àsabhaü ñhànaü pañijànàti, parisàsu sãhanàdaü nadati, brahmacakkaü pavatteti.

Punacaparaü tathàgato ttànaü nànàdhimuttikataü yathàbhåtaü pajànàti, yampi tathàgato sattànaü nànàdhimuttikataü [PTS Page 318] [\q 318/] yathàbhåtaü pajànàti, idampi tathàgatassa tathàgatabalaü hoti, yaü balaü àgamma tathàgato àsabhaü ñhànaü pajànàti, risàsu sãhanàdaü nadati, brahmacakkaü pavatteti.

Punacaparaü tathàgato parasttànaü parapuggàlànaü indriyaparopariyattaü yathàbhåtaü pajànàti, yampi tathàgato parasttànaü parapuggalànaü indriyaparopariyattaü yathàbhåtaü pajànàti, idampi tathàgatassa tathàgatabalaü hoti, yaü balaü àgamma tathàgato àsabhaüñhànaü pañijànàti, parisàsu sãhanàdaü nadati, brahmacakkaü pavatteti.

Panacaparaü tathàgato jhànavimokkhasamàdhisamàpattãnaü saükilesaü vodànaü vuññhànaü yathàbhåtaü pajànàti, yampi tathàgato jhànavimokkhasamàdhisamàpattãnaü saükilesaü vodànaü vuññhànaü yathàbhataü pajànàti, idampi tathàgatassa tathàgatabalaü hoti, yaü balaü àgamma tathàgato àsabhaü ñhànaü pañijànàti, parisàsu sãhanàdaü nadati, brahmacakkaü pavatteti.

Punacaparaü tathàgato pubbenivàsànussatiü yathàbhåtaü pajànàti, yampi tathàgato pubbenivàsànussatiü yathàbhåtaü pajànàti, idampi tathàgatassa tathàgatabalaü hoti, yaü balaü àgamma tathàgato àsabhaü ñhànaü pañijànàti, parisàsa sãhanàdaü nadati, brahmacakkaü pavatteti.

Punacaparaja tathàgato sattànaü cutåpapàtaü yathàbhåtaü pajànàti, yampi tathàgato sattànaü cutupapàtaü yathàbhåtaü pajànàti, idampi tathàgatassa tathàgatabalaü hàti, yaü balaü àgamma tathàgato àsabhaü ñhànaü pañijànàti, parisàsu sãhanàdaü nadati, ba hmacakkaü pavatteti.

Punacaparaü tathàgato àsavànaü khayaü yathàbhåtaü pajànàti, yampi tathàgato àsavànaü khayaü yathàbhåtaü pajànàti, idampi tathàgatassa tathàgatabalaü hoti, yaü balaü àgamma tathàgato àsabhaü ñhànaü pañijànàti, parisàsu sãhanàdaü nadati, brahvacakkaü pavatteti. Imàni dasa tathàgatassa tathàgatabalàni, yehà balehi samannàgato tathàgato àsabhaü ñhànaü pañijànàti, parisàsu sihanàdaü nadati, brahmacakkaü pavatteti.

Evaü dasavidhena ¤àõavatthu.

Màtikà

[PTS Page 319] [\q 319/]

[BJT Page 154] [\x 154/]

817. Pa¤ca vi¤¤àõà1 na hetumeva, ahetukameva, hetu vippayuttameva, sappaccayameva, saïkhatameva, aråpameva, lokiyameva, sàsavameva, saüyojaniyameva, ganthanãyameva, oghanãyameva, yoganãyameva, nãvaraõãyameva, paràmaññhameva, upàdàniyameva, saükilesikameva, avyàkatameva, sàrammaõameva, acetasikameva, vipàkame, upàdinnupàdàniyameva, asaükiliññhasaükilesikameva, na savitakka savicàrameva, na avitakkavicàramattameva, avitakkaavicàrameva, na pãtisahagatameva, neva dassanena na bhàvanàya pahàtabbameva neva dassanena na bhàvanàya pahàtabbahetukameva, neva àcayagàmã na apacayagàmãmeva, nevasekkhanàsekkhameva, parittameva, kàmàvacarameva, narupàvacarameva, na aråpàvacarameva, pariyàpannameva, no apariyàpannameva, aniyatameva, aniyyànikameva, uppannaü, manovi¤¤àõavi¤¤eyyameva, aniccameva, jaràbhibhåtameva.

Pa¤ca vi¤¤àõà uppannavatthukà uppannàrammaõàti: uppannasàmiü vatthusmiü uppanne àrammaõe uppajjanti. Purejàtavatthukà purejàtàrammaõàti: purejàtasmiü vaóthusmiü purejàte àrammaõe uppajjanti. Ajjhattikavatthukà bàhiràrammaõàti: pa¤cannaü vi¤¤àõànaü vatthu ajjhattikà, àrammaõà bàhirà. Asambhinnavatthukà asambhinnàrammaõàti: asambhinnasmiü vatthusmiü asambhinne àrammaõe uppajjanti. Nànàvatthukà nànàrammaõàti: a¤¤aü cakkhuvi¤¤àõassa vatthu ca2 àrammaõaü ca, a¤¤aü sotavi¤¤àõassa vatthu ca2 àrammanaü ca, a¤¤aü ghànavi¤¤àõassa vatthu ca àrammaõaü ca, a¤¤aü jivhàvi¤¤àõassa vatthå ca2 àrammaõaü ca, a¤¤aü kàyavi¤¤àõassa vatthu ca àrammaõaü ca, na a¤¤ama¤¤assa gocaravisayaü paccanubhontãti: cakkhuvi¤¤àõassa gocaravisayaü sotavi¤¤àõaü na paccanubhoti, sota vi¤¤àõassa gocaravisayampi cakkhuvi¤¤àõaü na paccanubhoti, cakkhu vi¤¤àõassa gocaravisayaü ghàvi¤¤àõaü na paccanubhoti, ghàna vi¤¤àõassa gocaravisayampi cakkhuvi¤¤àõaü na paccanubhoti, cakkhu vi¤¤àõassa gocaravisayaü jivhàvi¤¤àõaü [PTS Page 320] [\q 320/] na paccanubhoti, jivhà vi¤¤àõassa gocaravisayampi cakkhuvi¤¤àõaü na paccanubhoti, cakkhu vi¤¤àõassa gocaravisayaü kàyavi¤¤àõaü na paccanubhoti, kàya vi¤¤àõassa gocaravisayampi cakkhuvi¤¤àõaü na paccanubhoti, sota vi¤¤àõassa -pe- ghànavi¤¤àõassa -pe- jivhàvi¤¤àõassa -pekàyavi¤¤àõassa gocaravisayaü cakkhuvi¤¤àõaü na paccanubhoti, cakkhu vi¤¤àõassa gocaravisayampi kàyavi¤¤àõaü na paccanubhoti, kàya vi¤¤àõassa gocaravisayaü sotavi¤¤àõaü na paccanubhoti, sota vi¤¤àõassa gocaravisayampi kàyavi¤¤àõaü na paccanubhoti, kàya vi¤¤àõassa gocaravisayaü ghànavi¤¤àõaü na paccanubhoti, ghàna vi¤¤àõassa gocaravisayampi kàyavi¤¤àõaü na paccanubhoti, kàya vi¤¤àõassa gocaravisayaü jivhàvi¤¤àõaü na paccanubhoti, jivhà vi¤¤àõassa gocaravisayampi kàyavi¤¤àõaü na paccanubhoti. Na asamannàhàrà uppajjantã'ti: samannàharantassa uppajjanti. Na amanasikàrà uppajjantã'ti: manasikarontassa uppajjanti. Na abbokiõõà uppajjantã'ti: na pañipàñiyà uppajjanti. Na apubbaü acarimaü uppajjantã'ti: na ekakkhaõe uppajjanti.

1. Pa¤cavi¤¤àõaü- sãpa1vi. 2. Vatthuü ca -sãp„vi.

[BJT Page 156] [\x 156/]

Na a¤¤ama¤¤assa manantarà uppajjantã'ti: cakkhuvi¤¤àõassa uppannasamanantarà sotavi¤¤àõaü na uppajjati, sota vi¤¤àõassa uppannasamanantaràpi cakkhuvi¤¤àõaü na uppajjati, cakkhu vi¤¤àõassa uppannasamanantarà ghànavi¤¤àõaü na uppajjati, ghàna vi¤¤àõassa uppannasamanantaràpi cakkhuvi¤¤àõaü na uppajjati, cakkhu vi¤¤àõassa uppannasamanantarà jivhàvi¤¤àõaü na uppajjati, jivhà vi¤¤àõassa uppannasamanantaràpi cakkhuvi¤¤àõaü na uppajjati, cakkhu vi¤¤àõassa uppannasamanantarà kàyavi¤¤àõaü na uppajjati, kàya vi¤¤àõassa uppannasamanantaràpi cakkhuvi¤¤àõaü na uppajjati, sota vi¤¤àõassa -pe- ghànavi¤¤àõassa -pe- jivhàvi¤¤àõassa -pekàyavi¤¤àõassa uppannasamanantarà cakkhuvi¤¤àõaü na uppajjati, cakkhu vi¤¤àõassa uppannasamanantaràpi kàyavi¤¤àõaü na uppajjati, kàya vi¤¤àõassa uppannasamanantarà sotavi¤¤àõaü na uppajjati, sota vi¤¤àõassa uppannasamanantaràpi kàyavi¤¤àõaü na uppajjati, kàya vi¤¤àõassa uppannasamanantarà ghànavi¤¤àõaü na uppajjati, ghàna vi¤¤àõassa [PTS Page 321] [\q 321/] uppannasamanantaràpi kàyavi¤¤àõaü na uppajjati, kàya vi¤¤àõassa uppannasamanantarà jivhàvi¤¤àõaü na uppajjati, jivhà vi¤¤àõassa uppannasamanantaràpi kàyavi¤¤àõaü na uppajjati.

Pa¤ca vi¤¤àõà1 anàbhogàti: pa¤cannaü vi¤¤àõànaü natthi àvajjanà và àbogovà samannàhàro và manasikàro vi. Pa¤cahi vi¤¤àõehi na ka¤cã2 dhammaü pañivijànàtãti: pa¤cahi vi¤¤àõehi na ka¤ci dhammaü pañivijànàti. A¤¤ata; abhinipàtamattàti: a¤¤¤atra àpàtamattà. Pa¤cannaü vi¤¤ànànaü samanantaràpi na ka¤ci2 dhammaü pañivijànàtãti: pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantarà manodhàtuyàpi na ka¤ci dhammaü pañivijànàti. Pa¤cahi vi¤¤àõehi na ka¤ci iriyàpathaü kappetãti: pa¤cahi vi¤¤àõehi na ka¤ci iriyàpathaü kappetigamanaü và ñhànaü và nisajjaü và seyyaü và. Pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantaràpi na ki¤ci iriyàpathaü kappetãti: pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantarà manodhàtuyàpi na ki¤ci iriyàpathaü kappeti gamanaü và ñhànaü và nisajjaü và seyyaü và. Pa¤cahi vi¤¤aõehi na kàyakammaü na vacikammaü pañhñhapetãti: pa¤cahi vi¤¤àõehi na kàyakammaü vacãkammaü paññhapeti: pa¤cannaü vi¤¤¤àõànaü samanantaràpi na kàyakammaü na vacãkammaü paññhapetãti: pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantarà manodhàtuyàpi na kàyakammaü navacãkammaü paññhapeti. Pa¤cahi vi¤¤àõehi na kusalàkusalaü dhammaü samàdiyatãti: pa¤cahi vi¤¤àõehi na kusalàkusalaü dhammaü samàdiyati. Pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantaràpi na kusalàkusalaü dhammaü samàdiyatãti: pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantarà manodhàtuyàpi na kusalàkusalaü dhammaü samàdiyati.

Pa¤cahi vi¤¤àõehi na samàpajjati na uññhàtãti: pa¤cahi vi¤¤àõehi na samàpajjati na uññhàti.

Pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantaràpi na samàpajjati na vuññhàtãti: pa¤cannaü [PTS Page 322] [\q 322/] vi¤¤àõànaü samanantarà manodhàtuyàpi na samàpajjati na vuññhàti.

1. Vi¤¤àõaü - sãp„vi. 2. Ki¤ci -sirimu, sãp„vi.

[BJT Page 158] [\x 158/]

Pa¤cahi vi¤¤àõehi na cavati na uppajjatã'ti: pa¤cahi vi¤¤aõehi na cavati na uppajjati. Pa¤cannaü vi¤¤ànànaü samanantaràpi na cavati na uppajjatã'ti: pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantarà manodhàtuyàpi na cavati na uppajjati.

Pa¤cahi vi¤¤àõehi na supati na pañibujjhati na supinaü passatãti: pa¤cahi vi¤¤àõehi na supati na pañibujjhati na supinaü passati.

Pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantaràpi na supati na pañibujjhati: na supinaü passatãta: pa¤cannaü vi¤¤àõànaü samanantarà manodhàtuyàpi na supati na pañibujjhati na supinaü passati. Evaü yàtàvakavatthuvibhàvanà pa¤¤à.

Evaü ekavidhena ¤àõavatthu.

Ekakaü.

818. Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à lokiyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à lokuttarà pa¤¤à.

Sabbàva pa¤¤à kenaci vi¤¤eyyà, kenaci na vi¤¤eyyà.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à sàsavà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à anàsavà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à àsavavippayuttà sàsavà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à àsavavippayuttà anàsavà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à saüyojaniyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤àasaüyojaniyà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à saüyojanavippayuttà saüyojaniyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à saüyejana vippayuttà asaüyojaniyà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à ganthanãyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à aganthanãyà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à ganthaniyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à agavthanãyà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à gavthavippayuttà ganthanãyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à ganthavippayuttà aganthanãyà ¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à oghanãyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à anoghanãyà pa¤¤à. [PTS Page 323] [\q 323/]

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à oghavippayuttà oghanãyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à oghavippayuttà anoghaniyà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à yoganãyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à ayoganãyà pa¤¤à.

[BJT Page 160] [\x 160/]

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à yogavippayuttà yoganãyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à yegavippayuttà ayoganãyà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à nãvaraõiyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à anãvaraõiyà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à nãvaraõavippayuttà nãvaraõiyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à nãvaraõavippayuttà anãvaraõiyà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à paràmaññhà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à aparàmaññhà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à paràmàsavippayuttà paràmaññhà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à paràmàsavippayuttà aparàmaññhà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu vipàke pa¤¤à upàdinnà pa¤¤à, tãsu bhumãsu kusale tãsu bhåmisu kiriyàvyàkate catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à anupàdinnà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à upàdàniyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à anupàdàniyà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à upàdànavippayuttà upàdàniyà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à upàdànavippayuttà anupàdàniyà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à saükilesikà pa¤¤à. Catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à asaükilesikà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à kilesavippayuttà saükilesikà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à kilesavippayuttà asaükilesikà pa¤¤à.

Vitakkasampayuttà pa¤¤à savitakkà pa¤¤à, vitakkavippayuttà pa¤¤à avitakkà pa¤¤à.

Vicàrasampayattà pa¤¤à savicàrà pa¤¤à, vicàravippayttà pa¤¤à avicàrà pa¤¤à.

Pãtisampayuttà pa¤¤à sappãtikà pa¤¤à pãtivippayuttà pa¤¤à appãtikà pa¤¤à.

Pãtisampayuttà pa¤¤à pãtisahagatà pa¤¤à, pãtivippayuttà pa¤¤à na pãtisahagatà pa¤¤à. [PTS Page 324] [\q 324/]

Sukhasampayuttà pa¤¤à sukhasahagatà pa¤¤à, sukhavippayuttà pa¤¤à na sukhasahagatà pa¤¤à.

Upekkhàsampayuttà pa¤¤à upekkhà sahagatà pa¤¤à, upekkhà vippayuttà pa¤¤à na upekkhà sahagatà pa¤¤à.

Kàmàvacarakusalàvyàkate pa¤¤à kàmàvacarà pa¤¤à, råpàvacarà pa¤¤à aråpàvacarà pa¤¤à apariyàpannà pa¤¤à na kàmàvacarà pa¤¤à.

Råpàvacarakusalàvàkate pa¤¤à rupàvacarà pa¤¤à, kàmàvacarà pa¤¤à aråpàvacarà pa¤¤à apariyàpannà pa¤¤à na rçpàvacarà pa¤¤à.

[BJT Page 162. [\x 162/] ]

Aråpàvacarakusalàvyàkate pa¤¤à aråpàvacarà pa¤¤à, kàmàvacarà pa¤¤à råpàvacaràpa¤¤à apariyàpannà pa¤¤à na aråpàvacarà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à apariyàpannà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤àapariyàpannà pa¤¤à.

Catusu maggesu pa¤¤à niyyànikà pa¤¤à, tãsu bhumãsu kusale catusu bhumãsu vipàke tãsu bhumãsu kiriyàvyàkate pa¤¤à aniyyànikà pa¤¤à.

Catusu maggesu pa¤¤à niyàtà pa¤¤à, tãsu bhumãsu kusale catusu bhumãsu vipàka tãsu bhumãsu kiriyà vyàkate pa¤¤à aniyatà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu kusalàvyàkate pa¤¤à sauttarà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à anuttarà pa¤¤à.

Tattha katamà atthajàpikà pa¤¤à: catusu bhumãsu kusale arahato abhi¤¤aü uppàdentassa samàpattiü uppàdentassa kiriyàvyàkate pa¤¤à atthajàpikà pa¤¤à, catusu bhumãsu vipàke arahato uppannàya abhi¤¤àya uppannàya samàpattiyà kiriyàbyàkate pa¤¤à jàpitatthà ¤¤à.

Evaü duvidhena ¤àõavattha.

Adukaü.

819. Tattha katamà cintàmayà pa¤¤à: yogavihitesu và kammàyatanesu yogavihitesu và sippàyatanesu yogavihitesu và vijjàññhànesu kammassakataü và saccànulomikaü và råpaü aniccanti và vedanà aniccàti và sa¤¤à aniccàti và saïkhàrà aniccàti vàvi¤¤àõaü [PTS Page 325] [\q 325/] aniccanti và yaü evaråpiü anulomikaü khantiü diññhiü ruciü mutiü1 pekkhaü dhammanijjhànakkhantiü parato asutvà pañilabhati, ayaü vuccati cintàmayà pa¤¤à. Tattha katamà sutamayà ¤¤à. Yogavihitesu và kammàyatanase yogavihitesu và sippàyatanesuyogavihitesu và vijjàññhanesu kammassakataü và saccànulomikaü và råpaü aniccanti và vedanà -pe- sa¤¤à -pe- saïkhàrà-pevi¤¤àõaü aniccanti và yaü evaråpiü anulomikaü khantiü diññhiü ruciü mutiü pekkhaü dhammanijjhànakkhantiü parato sutvà pañilabhati, ayaü vuccati sutamayà pa¤¤à. Sabbàpi samàpannassa pa¤¤à bhàvanàmayà pa¤¤à.

Tattha katamà dànamayà pa¤¤à: dànaü àrabbha dànàdhigaccha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati dànamayà pa¤¤à. Tattha katamà sãlamayà pa¤¤à: sãlaü àrabbha sãlàdhigaccha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vaccati sãlamayà pa¤¤à. Sabbàpi samàpannassa pa¤¤à bhàvanàmayà pa¤¤à.

1. Mudiü-sirimu, machasaü.

[BJT Page 164] [\x 164/]

Tattha katamà adisãle pa¤¤à: pàtimokkhasaüvarasaüvutassa2 yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati adhisãle pa¤¤à.

Tattha katamà adhicitte pa¤¤à: råpàvacaruråpavacarasamàpattiü samàpajjantassa yà uppajjati pa¤¤à pajànanà -pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati adicitte pa¤¤à.

Tattha katamà adhipa¤¤àya pa¤¤à: catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à, ayaü vuccati adhipa¤¤àya pa¤¤à.

Tattha katamaü àyakosallaü: ime dhamme manasikaroto anuppannà ceva akusalà dhammà na upjjanti. Uppannà ca akusalà dhammà pahãyanti, ime và panime dhamme manasikarotto anuppannà ceva kusalà dhammà uppajjanti, uppannà ca kusalà dhammà bhiyyobhàvàya vepullàya bhàvanàya pàripåriyà saüvattantãti yà tattha pa¤¤à pajànanà-pe- [PTS Page 326] [\q 326/] amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü vuccati àyakosallaü.

Tattha katamaü àyakosallaü: ime dhamme manasikaroto anuppannà ceva kusalà dhammà na upjjanti. Uppannà ca kusalà dhammà nirujjhanti ime và panime dhamme manasikarotto anuppannà ceva akusalà dhammà uppajjanti, uppannà ca akusalà dhammà bhiyyobhàvàya vepullàya saüvattantãti yà tattha pa¤¤à pajànanà-pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü vuccati apàyakosallaü.

Sabbàpi tatråpàyà pa¤¤à upàyakosallaü.

Catusu bhumisu vipàke pa¤¤à vipàkà pa¤¤à, catusu bhumisu kusale pa¤¤à vipàkadhammadhammà pa¤¤à, tisu bhumãsu kiriyàvyàkate pa¤¤à nevavipàkanavipàkadhammadhammà pa¤¤à.

Tãsu bhumãsu vipàke pa¤¤à upàdinnåpàdàniyà pa¤¤à, tãsu bhumãsu kusale tãsu bhumãsu kiriyàvyàkate pa¤¤à anupàdinnåpàdàniyà ¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à anupàdinna anupàdàniyà pa¤¤à.

Vitakkavicàrasampayuttà pa¤¤à savitakkasavicàrà pa¤¤à, vitakka vippayuttà vicàrasampayuttà pa¤¤à avitakkavicàramattà pa¤¤à, vitakkavicàravippayuttà pa¤¤à avitakkaavicàrà pa¤¤à.

Pãtisampayuttà pa¤¤à pãtisahagatà pa¤¤à, sukhasampayuttà pa¤¤à sukhasahagatà pa¤¤à, upekkhàsampayuttà pa¤¤à upekkàsahagatà pa¤¤à.

Tisu bhumãsu kusale pa¤¤à àcayagàminã pa¤¤à, catusu maggesu pa¤¤à apacayagàminã pa¤¤à, catusu bhumisu vipàke tãsu bhumãsu kiriyàvyàkate pa¤¤à neva àcayagàmãnàpacayagàminã pa¤¤à.

Catusu maggesu tãsu phalesu pa¤¤à sekkhà pa¤¤à, upariññhi mà arahattaphale pa¤¤à asekkhà pa¤¤à, tãsu bhåmisu kusale tãsu bhumãsu vipàke tåsu bhumãsu kiriyàvyàkate pa¤¤à nevasekkhànàsekkhà pa¤¤à.

2. Saüvaraü, saüvarantassa- sirimu, machasaü.

[BJT Page 166] [\x 166/]

Kàmàvacarakusalàvyàkate pa¤¤à parittà pa¤¤à, råpàvacaràråpàvacarakusalàvyàkate pa¤¤à mahaggatà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à appamàõà pa¤¤à.

Tattha katamà parittàrammaõà pa¤¤à: [PTS Page 327] [\q 327/] paritte dhamme àrabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi ayaü vuccati parittàrammaõà pa¤¤à, tattha katamà mahaggatàrammaõà pa¤¤à: mahaggate dhamme àrabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà -pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati mahaggatàrammaõà pa¤¤à. Tattha katamà appamàõàrammaõà pa¤¤à: appamàõe dhamme àhabbha yà uppajjatipa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati appamàõàrammaõà pa¤¤à.

Tata katamà maggàrammaõà pa¤¤¤à: ariyamaggaü àrabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati maggàrammanà pa¤¤à. Catusu maggesu pa¤¤à maggahetukà pa¤¤à. Tattha katamà maggàdhipatinã pa¤¤à: ariyamaggaü adhipatiü karitvà yà uppajjati pa¤¤à pajànanà -peamoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati maggàdhipatinã pa¤¤à.

Catusu bhumisu vipàko pa¤¤à siyà uppannà siyà uppàdinã, na vattabbà anuppannàti. Catusu bhumisu kusale, tãsu bhumãsu kiriyà byàkate pa¤¤à siyà uppannà siyà anuppannà, na vattabbà uppàdinãti.

Sabbàva pa¤¤à siyà atãtà siyà anàgatà siyà paccuppannà.

Tattha katamà atãtàrammaõà pa¤¤à: atite dhamme àrabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi ayaü vuccati atãtàrammaõà pa¤¤à. Tattha katamà anàgatàrammaõà pa¤¤à: anàgate dhamme àrabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà -pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati anàgatàrammaõà pa¤¤à. Tattha katamà paccuppannàrammaõà pa¤¤à: paccuppanne dhamme àrabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati paccuppannàrammaõà pa¤¤à.

Sabbàva pa¤¤à siyà ajjhattà siyà bahiddhà siyà ajjhattabahiddhà.

Tattha katamà ajjhattàrammaõà pa¤¤à: ajjhatte dhamme àrabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe- [PTS Page 328] [\q 328/] amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati ajjhattàrammaõà pa¤¤à. Tattha katamà bahiddhàrammaõà pa¤¤à: bahiddhà dhamme àhabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati bahiddhàrammaõà pa¤¤à. Tattha katamà ajjhattabahiddhàrammaõà pa¤¤à: ajjhattabahiddhà dhamme àrabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà -pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati ajjhattabahiddhàrammaõà pa¤¤à.

Evaü tividhena ¤àõavatthu.

Tikaü

[BJT Page 168] [\x 168/]

820. Tattha katamaü kammassakataü ¤àõaü: atthi dinnaü, athi yiññhaü, atthi hutaü, atthi sukadukkamànaü kammànaü phalaü vipàko, atthi ayaü loko, atthi paro loko, atthi màtà, atthi pità, atthi sattà opapàtikà, atthi loke samaõabràhmaõà sammaggatà sammà pañipannà, ye imaü ca lokaü paraü ca lokaü sayaü abhi¤¤à sacchikatvà pavedentãti yà evaråpà pa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi idaü vuccati kammassakataü ¤àõaü. Phapetvà saccànulomikaü ¤ànaü sabbàpi sàsavà kusalà pa¤¤à kammassakataü ¤àõaü. Tattha katamaü sccànulomikaü ¤ànaü: råpaü aniccanti và vedanà-pe- sa¤¤à-pe- saïkhàrà-pe- vi¤¤àõaü aniccanti và yà evaråpã anulomikà khanti diññhi ruci muti1 pekkhà dhammanijjhànakkhanti idaü vuccati saccànulomikaü ¤àõaü. Catusu maggesu pa¤¤à maggasamaïgissa ¤àõaü. Catusu phalesu pa¤¤àphalasamaïgissa ¤ànaü. Maggasamaïgissa ¤àõaü dukkhepetaü ¤àõaü, dukkhasamudayepetaü ¤ànaü, dukkhanirodhepetaü ¤ànaü, dukkhanirodhagàminiyà pañipadàyapetaü ¤àõaü.

Tattha katamaü dukkhe ¤àõaü: dukkhaü àhabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü vuccati dukkhe ¤àõaü. Dukkhasamudayaü àrabbha -pe- dukkha nirodhaü àrabbha -pedukkhanirodhagàminiü [PTS Page 329] [\q 329/] pañipadaü àhabbha yà uppajjatipa¤¤àpajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü vuccati dukkha nirodhagàminiyà pañipadàya ¤àõaü.

Kàmàvacarakusalàbyàkate pa¤¤à kàmàvacarà pa¤¤à, råpàvacara kusalàbayàkate pa¤¤à råpàvacarà pa¤¤à, aråpàvacarakusalàbyàkate pa¤¤à aråpàvacarà pa¤¤à, catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à apariyàpannà pa¤¤à.

Tattha katamaü dhamme ¤àõaü: catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à dhamme ¤àõaü.

So iminà dhammena ¤àtena diññhena pattena viditena pariyogàëhena atãtànàgate nayaü neti ye pi keci atãtamaddhànaü samaõà và bràhmanà và dukkhaü abbha¤¤aüsu, dukkhasamudayaü abbha¤¤aüsu, dukkhanirodhaü abbha¤¤aüsu, dukkhanirodhagàminãpañipadaü abbha¤¤aüsu, ima¤¤eva te dukkhaü abbha¤¤aüsu, ima¤¤eva te dukkhasamudayaü abbha¤¤aüsu, ima¤¤eva te dukkhanirodhaü abbha¤¤aüsu, ima¤¤eva te dukkhanirodhagàminiü pañipadaü abbha¤¤aüsu. Yepi keci anàgatamaddhànaü samaõà và bràhmaõà và dukkhaü abhijànissanti, dukkhasamudayaü abhijànissanti, dukkhanirodhaü abhijànissanti, dukkhanirodhagàminã pañipadaü abhijànissanti, ima¤¤eva te dukkhaü abhijànissanti. Ima¤¤eva te dukkhasudayaü abijànissanti, ima¤¤eva te dukkha nirodhaü abijànissanti, ima¤¤eva te dukkhanirodhagàminãpañipadaü abhijànissantãti yà tattha pa¤¤à pajànanà-pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü vuccati anvaye ¤àõaü.

1. Mudi-sirimu. Machasaü.

[BJT Page 170] [\x 170/]

Tattha katamaü paricchede1 ¤ànaü: idha bhikkhu parasantànaü parapuggalànaü cetasà ceto paricca pajànàti. Saràgaü và cittaü saràgaü cittanti pajànàti vãtaràgaü và cittaü vãtaràgaü cittanti pajànàti. Sadosaü và cittaü -pe- vãtadosaü và cittaü -pesamohaü và cittaü -pe- vãtamohaü và cittaü -pe- saükhittaü và cittaü -pe-vikkhittaü và cittaü -pemahaggataü và cittaü -pe- amahaggataü và cittaü -pesauttaraü và cittaü -pe- anuttaraü và cittaü -pesamàhitaü và cittaü -pe- asamàhitaü và cittaü -pevimuttaü và cittaü -pe- avimuttaü và cittaü avimuttaü cittanti pajànàtãti yà tattha [PTS Page 330] [\q 330/] pa¤¤à pajànanà-pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, badaü vuccati paricchede ¤àõaü.

òhapetvà dhamme ¤àõaü anvaye ¤ànaü paricchede ¤àõaü avasesà pa¤¤à sammåti¤ànaü.

Ttha katamà pa¤¤à àcayàya no apacayàya: kàmàvacarakusale pa¤¤à àcayàya no apacàyàya, catusu maggesu pa¤¤à apacayàya no àcayàya, råpàvacaràråpàvacarakusalepa¤¤à àcayàya ceva apacayàya ca, avasesà pa¤¤à neva àcayàya no apacayàya.

Tatthakatamà pa¤¤à nibbidàya no pañivedhàya: yàya pa¤¤àya kàmesu vãtaràgo hoti na ca abi¤¤àyo pañivijjhati2 na ca saccàni, ayaü vuccati pa¤¤à nibbidàya no pañivedhàya, sveva pa¤¤àya kàmesu vãtaràgo samàno abhi¤¤àyo pañivijjhati na ca saccàni, ayaü vuccati pa¤¤à pañivedhàya no nibbidàya. Catusu maggesu pa¤¤à nibbidàyaceva pañivedhàya ca, avaso pa¤¤à neva nibbidàya no pañivedhàya.

Tattha katamà hànabàginã pa¤¤à: pañhamassa jhànassa làbhiü3 kàmasahagatà sa¤¤à manasikàrà samudàcaranti hànabhàginã pa¤¤à. Tadanudhammatà sati santiññhati ñhiti4bhàginã pa¤¤à avãtakkasahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti visesabhàginã pa¤¤à, nibbidàsahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti viràgupasaühità nibbedhabhàginã pa¤¤à.

Dutiyassa jhànassa làbhiü3 vitakkasahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti hànabhàginã pa¤¤à, tadanudhmmatà sati santiññhati ñhiti4 bhàginã pa¤¤à, upekkhàsahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti visesabhàginã pa¤¤à. Nibbidàsahagatà5 sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti viràgupasaühità6 nibbedha bhàginã pa¤¤à.

Tatiyassa jhànassalàbhiü3 pãtisukhasahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti hànabhàginã pa¤¤à, tadanudhammatà sati santiññhati ñhitibàginã pa¤¤à, adukkhamasukhasahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti visesabàginã [PTS Page 331] [\q 331/] pa¤¤à, nibbidàsahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti viràgupasaühità6 nibbedhabhàginã pa¤¤à.

1. Paricce - sirimu, syà. Pariye -machasaü. 2. Pañivijjati -sirimu. 3. Làbhi - sirimu, machasaü 4. Dhiti-sirimu. 5. Nibbidàya sahagatà - sãp„vi. 6. Viràgupa sa¤¤ità-sirimu.

[BJT Page 172] [\x 172/]

Catutthassa jhànassa làbhãü upekkhàsahagatà sa¤¤à manasikàrà samudàcaranti hànabhàginã pa¤¤à, tadanudhammatà sati santiññhati ñhitibhàginã pa¤¤à, àkàsàna¤càyatanasahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti visesabhàginã pa¤¤à, nibbidàsahagatà sa¤¤à manasikàrà samudàcaranti viràgupasaühità nibbedhabhàginã pa¤¤à.

âkàsana¤càyatanassa làbhiü1 råpasahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti hànabhàginã pa¤¤à, tadanudhammatà sati santiññhati ñhitibhàginã pa¤¤à, vi¤¤àõa¤càyatanasahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti visesabhàginã pa¤¤à, nibbidàsahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti viràgupasaühità nibbedhabhàginã pa¤¤à.

Vi¤¤àõa¤càyatanassa làbhiü1 àkàsàna¤càyatanasahagatà sa¤¤à manasikàrà samudàcaranti hànabhàginã pa¤¤à, tadanudhammatà sati santiññhati ñhitibhàginã pa¤¤à, àki¤ca¤¤àyatanasahagatà sa¤¤à manasikàrà samudàcaranti visesabhàginã pa¤¤à, nibbidàsahagatà sa¤¤à manasikàrà samudàcaranti viràgupasaühità nibbedhabhàginã pa¤¤à.

âki¤ca¤¤àyatanassa làbhiü1 vi¤¤àõa¤càyatanasahagatà sa¤¤à manasikàrà samudàcaranti hànabhàginã pa¤¤à, tadanudhammatà sati santiññhati ñhitibhàginã pa¤¤à, nevasa¤¤ànàsa¤¤àyatanasahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti visesabhàginã pa¤¤à, nibbidàsahagatà sa¤¤àmanasikàrà samudàcaranti viràgupasaühità nibbedhabhàginã pa¤¤à.

Tattha katamà catasso pañisambhidà: atthapañisambhidà dhammapañisambhidà niruttipañisambhidà pañibhànapañisambhidà. Atthe ¤àõaü atthapañisambhidà, dhamme ¤àõaü dhammapañisambhidà, tattha dhammaniruttàbhilàpe ¤àõaü nirutti pañisambhidà, ¤àõesu ¤àõaü pañibhànapañisambhidà, imà catasso pañisambhidà.

Tattha katamà catasso pañipadà: dukkhà pañipadà2 dandhàbhi¤¤à pa¤¤à, dukkhà pañipadà khippàbhi¤¤à pa¤¤à, sukhà pañipadà3dandhàbhi¤¤à pa¤¤à, sukhà pañipadà khippàbi¤¤à pa¤¤à.

Tattha katamà dukkhà pañipadà dandhàbhi¤¤à pa¤¤à: [PTS Page 332] [\q 332/] kicchena kasirena samàdhiü uppàdentassa dandhaü taõñhànaü4 abhijànantassa yà uppajjati pa¤¤à pajànanà -pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati dukkhà pañipadà dandhàbhi¤¤à pa¤¤à.

Tattha katamà dukkhà pañipadà2khippàbhi¤¤¤à pa¤¤à: kicchena kasirena samàdhiü uppàdentassa khippaü taõñhànaü5 abhijànantassa yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati dukkhà pañipadà2 khippàbi¤¤à pa¤¤à.

Tattha katamà sukhà pañipadà3 dandhàbhi¤¤à pa¤¤à: akicchena akasirena samàdhiü uppàdentassa davdhaü taõñhànaü4 abhijànantassa yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati sukhà pañipadà3 dandhàbhi¤¤à pa¤¤à.

Tattha katamà sukhà pañupadà khippàbhi¤¤à pa¤¤à: akicchena akasirena samàdhiü uppàdentassa khippaü taõñhànaü abhijànantassa yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati sukhà pañipadà3 khippàbi¤¤à pa¤¤à. Imà catasso pañipadà.

1. Làbhã-sirimu 2. Dukkhapañipadà-machasaü 3. Sukhapañipadà-machasaü 4. Dandhà taõhànaü -sirimu 5. Taõhànaü -sirimu.

[BJT Page 174] [\x 174/]

Tattha katamàni cattàri àrammaõàni: parittà parittàrammaõà pa¤¤à, parittà appamàõàrmaõà pa¤¤à, appamàõà parittàrammaõà pa¤¤à, appamàõà appamàõàrammaõàpa¤¤à.

Tattha katamà parittà parittàrammaõà pa¤¤à: samàdhissa na nikàmalàbissa àrammaõaü thokaü pharantassa yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati parittà parittàrammaõà pa¤¤à.

Tattha katamà parittà appamàõàrammaõà pa¤¤à: samàdhissa na nikàmalàbhissa àrammaõaü vipulaü pharantassa yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati parittà parittàrammaõà pa¤¤à.

Tattha katamà appamàõà parittàrammaõà pa¤¤à: samàdissa nikàmalàbhisisa àrammaõaü thokaü pharantassa yà uppajjati pa¤¤à pajànanà -pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ayaü vuccati parittà parittàrammaõà pa¤¤à.

Tattha katamà appamàõà appamàõàrmmaõà pa¤¤à: samàdhissa nikàmalàbhissa àrammaõà vipulaü pharantassa yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe- amoho [PTS Page 333] [\q 333/] dhammavicayo sammà diññhi, ayaü vuccati appamàõà appamàõàrammaõàpa¤¤à. Imàni cattàri àrammaõàni.

Maggasamaïgissa ¤àõaü jaràmaraõepetaü ¤àõaü, jaràmaraõa samudayepetaü ¤àõaü jaràmaraõanirodhepetaü ¤àõaü, jaràmaraõa nirodhagàminiyà pañipadàyapetaü ¤àõaü.

Tattha katamaü jaràmaraõe ¤àõaü: jaràmaraõaü àrabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe-amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü vuccati jaràmaraõe ¤àõaü. Jaràmaraõasamudayaü àrabbha -pejaràmaraõa nirodhaü àrabbha -pejaràmaraõanirodhagàminiü pañipadaü àrabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe amohodhammavicayo sammàdiññhi, idaü vuccati jaràmaraõanirodhagàminiyà pañipadàya ¤àõaü.

Maggasamaïgissa ¤àõaü jàtiyàpetaü ¤àõaü -pe- bhavepetaü ¤àõaü -peupàdànepetaü ¤àõaü -pe- taõhàyapetaü ¤ànaü -pevedanàyapetaü ¤àõaü -pephassepetaü ¤àõaü -pesaëàyatanepetaü ¤ànaü -pe- nàråpepetaü ¤ànaü -pevi¤¤àõepetaü ¤àõaü -pe-

Saïkhàresupetaü ¤ànaü, saïkhàrasamudayepetaü ¤àõaü, saïkhàra nirodhepetaü ¤àõaü, saïkhàranirodhagàminiyà pañipadàya petaü ¤àõaü. Tattha katamaü saïkhàresu ¤ànaü: saïkhàre àrabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà -pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, ida vuccati saïkhàresu ¤àõaü. Saïkhàrasamudayaü àrabbha -pesaïkhàranirodhaü àrabbha -pesaïkhàranirodhagàminiü pañipadaü àrabbha yà uppajjati pa¤¤à pajànanà-pe- ameho dhammavicayo sammàdiññhi, badaü vuccati saïkhàranirodhagàminiyà pañipadàya ¤àõaü.

Evaü catubbidhena ¤àõavatthu.

Catukkaü. [PTS Page 334] [\q 334/]

[BJT Page 176] [\x 176/]

821. Tattha katamo pa¤caïgiko sammàsamàdhi: pãtipharaõatà sukha pharaõatà cetopharaõatà àlokapharaõatà paccavekkhanànimittaü. Dvãsu jhànesu pa¤¤à pãtipharaõatà, tãsu jhànesupa¤¤à sukhapharaõatà, paracitte ¤àõaü cetopharaõatà, dibbacakkhu àlokapharaõatà, tambhà tambhà samàdhimhà vuññhitassa paccavekkhanà¤àõaü paccavekkhanà nimittaü, ayaü vuccati pa¤caïgiko sammàsamàdhi.

Tattha katamo pa¤ca¤àõiko sammàsamàdhi: ayaü samàdhi paccuppannasukho ceva àyati¤ca sukhavipàkoti paccatta¤¤eva ¤àõaü uppajjati, ayaü samàdhi ariyo niràmisoti paccatta¤¤eva ¤àõaü uppajjati, ayaü samàdhi akàpurisasevitoti1 ccatta¤¤eva ¤àõaü uppajjati, ayaü samàdhi santo paõãto pañippassaddhaladdho2 ekodhibhàvàdhigato na sasaïkhàraniggayha vàritavatoti3 paccatta¤¤eva ¤àõaü uppajjati. So kho panàhaü imaü samàdhiü sato samàpajjàmi sato uññhahàmãti paccatta¤¤eva ¤àõaü uppajjati. Ayaü pa¤ca¤àõiko sammàsamàdhi, evaü pa¤cavidhena ¤àõavatthu.

822. Tattha katamà chasu abhi¤¤àsu pa¤¤à: iddhividhe ¤ànaü, sotadhàtu vusuddhiyà ¤àõaü, paracitte ¤àõaü , pubbenivàsànussatiyà ¤àõaü, 4 sattànaü cutåpapàte ¤ànaü, àsavànaü khaye ¤àõaü, imà chasu abhi¤¤àsu pa¤¤à. Evaü chabbidhena ¤àõavatthu.

823. Tattha katamàni sattasattati ¤àõavatthåni: jàtipaccayà jaràmaraõanti ¤àõaü. Asati jàtiyà natthi jaràmaraõanti ¤àõaü. Atãtampi addhànaü jàtipaccayà jaràmaraõanti ¤àõaü. Asati jàtiyà natthi jaràmaraõanti ¤àõaü. Anàgatampi addhànaü jàtipaccayà jarà maraõanti¤ànaü, asati jàtiyà natthi jaràmaraõanti ¤àõaü. Yampissa taü dhammaññhitima ¤àõaü, pi khayadhammaü vayadhammaü viràgadhammaü nirodhadhammanti ¤àõaü. Bhavapaccayà jàtãti ¤àõaü -pe- [PTS Page 335] [\q 335/] upàdàna paccayà bhavoti ¤àõaü -petaõhàpaccayà upàdànanti ¤àõaü-pe- vedanàpaccayà taõhàti ¤àõaü -pephassapaccayà vedanàti ¤àõaü -pesaëàyatanapaccayà phassoti ¤àõaü -pe nàmaråpa paccayà saëàyatananti ¤àõaü -pevi¤¤àõapaccayà nàmaråpanti ¤àõaü -pe- saïkhàrapaccayà vi¤¤àõanti ¤àõaü -peavijjà paccayà saïkhàràti ¤àõaü, asati avijjàya natthi saïkhàràti ¤àõaü. Atãtampi adhànaü avijjàpaccayà saïkhàràti ¤àõaü, asati avijjàya natthi saïkhàràti ¤ànaü, anàgatampi addhànaü avijjàpaccayà saïkhàràti ¤àõaü, asati avijjàya natthi saïkhàràti ¤àõaü. Yampissa taü dhammaññhiti ¤àõaü, tampi khayadhammaü vayadhammaü viràbhadhammaü nirodhadhammanti ¤àõaü. Imàni sattasattati5 ¤àõavatthuni. Evaü sattavidhenaõavatthu.

1. Mahàpurisasevitoti- sirimu, machasaü. 2. Pañippassaddhà-sirimu. 3. Vàritagatoti-sirimu, machasaü. 4. Pubbenivàsànussati¤àõaü-sirimu, syà. 5. Sattati-sirimu

[BJT Page 178] [\x 178/]

824. Tattha katamà catusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à: sotàpatti magge pa¤¤à, sotàpatti phale pa¤¤à, sakadàgàmã magge pa¤¤à, sakadàgàmã phale pa¤¤à, anàgàmi magge pa¤¤à, anàgàmi phale pa¤¤à, arahattamagge pa¤¤à, arahattaphale pa¤¤à. Imàcatusu maggesu catusu phalesu pa¤¤à. Evaü aññhavidhena ¤àõavatthu.

825. Tattha katamà navasu anupubbavihàrasampattãsu pa¤¤à: pañhamajjhànasamàpattiyà pa¤¤à, dutiyajjhànasamàpattiyà pa¤¤à, tatiyajjhànasamàpattiyà pa¤¤à, catutthajjhànasamàpattiyà pa¤¤à, àkàsàna¤càyatanasamàpattiyà pa¤¤à, vi¤¤àõa¤càyatanasamàpattiyà pa¤¤à, àti¤ca¤¤àyatanasamàpattiyà pa¤¤à, nevasa¤¤à nàsa¤¤àyatanasamàpattiyà pa¤¤à sa¤¤àvedayitanirodhasamàpattiyà vuññhitassa paccavekkhanà¤àõaü. Imà navasu anupubbavihàrasamàpattãsu pa¤¤à. Evaü navavidhena ¤àõavatthu.

826. Tattha katamàü tathàgatassa ñhànaü ca ñhànato aññhàna¤ca aññhànato yathàbhåtaü ¤ànaü: idha tathàgato aññhànametaü anavakàso yaü diññhisampanno puggalo ka¤ci saïkhàraü niccate upagaccheyya [PTS Page 336] [\q 336/] netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤ca ko etaü vijjati yaü puthujjano ka¤ci saïkhàraü niccato upagaccheyya ñhànametaü vijjatãti pajànàti. Aññhànametaü anavakàso yaü diññhisampanno puggalo ka¤ci saïkhàraü sukhato upagaccheyya netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤ca ko etaü vijjati yaü puthujjano ka¤ci saïkhàraü sukhato upagaccheyya ñhànametaü vijjatãti pajànàti, aññhànametaü anavakàso yaü diññhisampanno puggalo ka¤ci dhammaü attato upagaccheyya netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤ca kho etaü vijjati yaü puthujjanoka¤ci dhammaü attato upagaccheyya ñhànametaü vijjatiti pajànàti.

Aññhànametaü anavakàso yaü diññhisampanno puggalo màtaraü jãvità voropeyya netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤ca kho etaü vijjati yaü puthujjano màtaraü jãvità voropeyya ñhànametaü vijjatãti pajànàti. Aññhànametaü anavakàso yaü diññhisampanno puggalo pitaraü jãvità voropeyya-pearahantaü jãvità voropeyya-pe- duññhena cittena tathàgatassa lohitaü uppàdeyya -pe- saïghaü bhindeyya-pe- a¤¤aü satthàraü uddiseyya-pe- aññhamaü bhavaü nibbatteyya netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤ca kho etaü vijjati yaü puthujjano aññhamaü bhavaü nibbatteyyañhànametaü vijjatãti pajànàti.

[BJT Page 180] [\x 180/]

Aññhànametaü anavakàso yaü ekissà lokadhàtuyà dve arahanto sammàsambuddhà apubbaü acarimaü uppajjyeü netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤ca ko etaü vijjati yaü ekissà lokadhàtuyà eko arahaü sammàsambuddho uppajeyya ñhànametaü vijjatãtipajànàti. Aññhànametaü anavakàso yaü ekissà loka dhàtuyà dve ràjàno cakkavattã apubbaü acarimaü uppajjeyyuü netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤ca koetaü vijjati yaü ekissà lokadhàtuyà eko ràjà cakkavattã uppajjeyya ñhànametaü vijjatãti pajànàti. Aññhànametaü anavakàso yaü ittha arahaü assa sammàsambuddho netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤ca ko etaü vijjati yaü puriso arahaü assa sammàsambuddho ñhànametaü vijjatãti pajànàti. Aññhànametaü anavakàsoyaü itthi ràjà assa cakkavattã netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤ca ko etaü vijjatiyaü puriso ràjà assa cakkavattã ñhànametaü vijjatãti pajànàti aññhànametaü anavakàso yaü itthi sakkattaü kareyya [PTS Page 337] [\q 337/] màrattaü kareyya brahmattaü kareyya netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti -peñhàna¤ca kho etaü vijjati yaü puriso brahmattaü kareyya ñhànametaü vijjatãti pajànàti.

Aññhànametaü anavakàso yaü kàyaduccaritassa iññho kanto màpo vipàko nibbatteyya netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤ca ko etaü vijjati yaü kàyaduccaritassa anaññho akanto amanàpo vipàko nibbatteyya ñhànametaü vijjatãtipajànàti. Aññhànametaü anavakàso yaü vacãdaccaritassa -pe- yaü manoduccaritassa iññho kanto manàpo vipàko nibbatteyya netaü ñhànaü vijjatãtipajànàti-pe- ñhàna¤ca kho etaü vijjati yaü manoduccaritassa aniññho akanto amanàpo vipàko nibbatteyya ñhànametaü vijjatãti pajànàti. Aññhànametaü anavakàso yaü kàyasucaritassa aniññho akanto amanàpo vipàko nibbatteyya netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤ca kho etaü vijjati yaü kàyasucaritassa iññho kanto manàpo vipàko nibbatteyya ñhànametaü vijjatãti pajànàti. Aññhànametaü anavakàso yaü vacãsucaritassa -pe- yaü manosucaritassa aniññho akanto amanàpo vipàko nibbatteyya, netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti-pe- ñhàna¤ca kho etaü vijjatiyaü manosucaritassa iññho kanto manàpo vipàko nibbatteyya ñhànametaü vijjatãti pajànàti.

Aññhànametaü anavakàso yaü kàyuccaritasamaïgã taünidànà tappaccayà kàyassa bhedà parammaraõà sugatiü saggaü lokaü upapajjeyya netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤cakho etaü vijjati yaü kàyaduccaritasamaïgã taünidànà tappaccayà kàyassa bhedà parammaraõà apàyaü duggatiü vinipàtaü nirayaü upapajjeyya ñhànametaü vijjatãti pajànàti, aññhànametaü anavakàso yaü vacãduccaritasamaïgã -pe- yaü manoduccaritasamaïgãtaünidànà tappaccaya kàyassa bhedà parammaraõà sugatiü saggaü lokaüupapajjeyya netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti-pe- ñhàna¤ca kho etaü vijjati yaümanoduccaritasamaïgã taünidànà tappaccàya kàyassa bhedà parammaraõà apàyaü duggatiüvinipàtaü nirayaü upapajjeyya ñhànametaü vijjatãti pajànàti.

[BJT Page 182. [\x 182/] ]

Aññhànametaü anavakàso yaü kàyasucaritasamaïgã taünidànà tappaccayà kàyassa bhedà parammaraõà apàyaü duggatiü vinipàtaü nirayaü upapajjeyya netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti, ñhàna¤ca kho etaü vijjati yaü kàyasucaritasamaïgã taünidànà tappaccayà tàyassa bhedà parammaranà sugatiü [PTS Page 338] [\q 338/] saggaü lokaü upapajjeyya ñhànametaü vijjatãti pajànàti. Aññhànametaü anavakàso yaü vacãsucaritasamaïgã -pe- yaü manosucaritasamaïgã taünidànà tappaccayà kàyassa bhedà parammaraõà apàyaü duggatiü vinipàtaü nirayaü upapajjeyya, netaü ñhànaü vijjatãti pajànàti-peñhàna¤ca kho etaü vijjati yaü manosucaritasamaïgã taü nidànaü tappaccayà kàyassa bhedà parammaraõà sugatiü saggaü lokaü upapajjeyya, ñhànametaü vijjatãti pajànàti ye ye dhmmà yesaü yesaü dhammànaü hetu paccayà upàdàya taü taü ñhànaü ye ye dhammà yesaü yesaü dhammànaü na hetu appaccayà upàdàya taü taü aññhànanti yà tattha pa¤¤à pajànanà-peamoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü tathàgatassa ñhàna¤ca ñhànato aññhàna¤ca aññhànato yathàbhåtaü ¤àõaü.

827. Tattha katamaü tathàgatassa atãtànàgatapaccuppannànaü kamma samàdànànaü ñhànasohetuso vipàkaü yathàbhåtaü ¤àõaü: ãdha tathàgato pajànàti atthekaccàni pàpakàni kammasamàdànàni gati sampattipatibàëhàni na vipaccanti. Atthekaccàni pàpakànikamma samàdànàni upadhisampattipatibàëhàni na vipaccanti. Atthekaccàni pàpakànikammasamàdànàni kàlasampattipatibàëhàni na vipaccanti. Atthekaccàni pàpakàni kammasamàdànàni payogasampattipatibàëhàni na vipaccanti. Atthekaccàni pàpakàni kammasamàdànàni gativipattiü àgamma vipaccanti. Atthekaccàni pàpakàni kammasamàdànàni upadhivipattiü àgamma vipaccanti. Atthekaccàni pàpakàni kammasamàdànàni kàlavipattiü àgamma vipaccanti. Atthe kaccàni pàpakàni kammasamàdànàni payogavipattiü àgamma vipaccanti. Atthekaccàni kalyàõàni kammasamàdànàni gativipattipatibàëhàni na vipaccanti. Atthekaccàni kalyàõàni kammasamàdànàni upadhivipattipatibàëhàni na vipaccanti. Atthekaccàni kalyàõàni kammasamàdànàni kammasamàdànàni payogavipattipatibàëhàni navipaccanti. Atthekàccàni kalyàõàni kamammasamàdànàni gatisampattiü àgamma vipaccanti. Atthekaccàni kalyàõàni kammasamàdànàni upadhisampattiü àgamma vipaccanti. [PTS Page 339] [\q 339/] atthekaccàni kalyàõàni kammasamàdànàni kàlasampattiü àgamma vipaccanti. Atthekaccàni kalyàõàni kammasamàdànàni payogasampattiü àgamma vipaccantãti yà tattha pa¤¤à pajànanà -pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü tathàgatassa atãtànàgatapaccuppannànaü kammasamadànànaü ñhànaso hetuso vipàkaü yathàbhåtaü ¤àõaü.

[BJT Page 184] [\x 184/]

828. Tattha katamaü tathàgatassa sabbatthagàminãpañipadaü yathàbhåtaü ¤ànaü: idha tathàgato ayaü maggo ayaü pañipadà nirayagàminãti1 pajànàti. Ayaü maggo ayaü pañipadà tiracchànayonigàminãti1 pajànàti. Ayaü maggo ayaü pañipadà pettivisayagàminãti1 pajànàti. Ayaü maggo ayaü pañipadà manussalokagàminãti pajànàti ayaü maggo ayaüpañipadà devalokagàminãti pajànàti. Ayaü maggo ayaü pañipadà nibbànàgàminãti pajànàtãti yà tattha pa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü tathàgatassa sabbatthagàminãpañipadaü yathàbhåtaü ¤àõaü.

829. Tattha katamaü tathàgatassa anekadhàtunànànadhàtulokaü yathà bhåtaü ¤àõaü: idha tathàgato khandhanànattaü pajànàti, àyatana nànattaü pajànàti: dhàtunànattaü pajànàti, anekadhàtunànàdhàtulokanànattaü pajànàtãti yà tattha pa¤¤à pajànanà -pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü tathàgatassa anekadhàtunànà dhàtulokaü yathàbhåtaü ¤àõaü.

830. Tattha katamaü tathàgatassa sattànaü nànàdhimuttikataü yathàbhåtaü ¤àõaü: ãdha tathàgato pajànàti: santi sattà hãnàdhimuttikà, santi sattà paõãtàdhimuttikà, hãnàdhimuttikà sattà hinàdhimuttike satte sevanti, bhajanti, payirupàsanti, paõãtàdhimuttikà sattà paõãtàdhimuttike satte sevanti, bhajanti, payirupàsanti, atãtampi addhànaü hãnàdhimuttikà sattà hãnàdhimuttike satte seviüsu, bhajiüsu, payirupàsiüsu, paõãtàdhimuttikà sattà paõãtàdhamuttike satte seviüsu, bhajiüsu, payirupàsiüsu, anàgatampi addhànaü hãnàdhimuttikà sattà hãnàdhimuttike satte sevissanti, bhajissanti, payirupàsissanti, paõãtàdhimuttikà sattà paõãtàdhimuttike [PTS Page 340] [\q 340/] satte sevissanti, bhajissanti, payirupàsissantãti yà tattha pa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü tathàgatassa sattànaü nànàdhimuttikataü yathàbhåtaü ¤àõaü.

831. Tattha katamaü tathàgatassa parasattànaü parapuggalànaü indriyaparopariyattaü yathàbhåtaü ¤ànaü: idha tathàgato sattànaü àsayaü pajànàti, anusayaü pajànàti, caritaü pajànàti, adhimuttiü pajànàti, apparajakkhe mahàrajakkhe tikkhindriye mudindriye svàkàre dvàkàre suvi¤¤àpaye duvi¤¤àpaye bhabbàbhabbe satte pajànàti.

Katamo ca sattànaü àsayo: sassato lokoti và asassato lokoti và antavà lokoti và anantavà lokoti và taü jãvaü taü sarãranti và, a¤¤aü jãvaü a¤¤aü sarãranti và hoti tathàgato parammaraõàti và, na hoti takhàgato parammaraõàti và, hoti ca na ca hoti tathàgato parammaraõàti và, neva hoti na na hoti tathàgato parammaraõàti và, iti bhavadiññhisannissità và sattà honti, vibhavadiññhisannissità và, ete và pana ubho ante anupagamma idappaccayatà pañiccasamuppannesu dhammesu anulomikà khanti pañiladdhà hoti yathàbhåtaü và ¤ànaü, 2 ayaü sattànaü àsayo.

1. Gàmãti-sãp„vi. 2. Yathàbhåtaü ¤àõaü-sirimu.

[BJT Page 186] [\x 186/]

Katamo ca sattànaü anusayo: sattànusayà: kàmaràgànusayo pañighànusayo mànànusayo diññhànusayo vivikicchànusayo bhavaràgànusayo avijjànusayo, yaü loke piyaråpaü sàtaråpaü ettha sattànaü ràgànusayo anuseti. Yaü loke appãyaråpaü asàtaråpaü ettha sattànaü pañighànusayo anuseti iti imesu dvãsu dhammesu avijjànupatità tadekaññho màno ca diññhi ca vicãkicchà ca daññhabbà, ayaü sattànaü anusayo.

Katama¤ca sattànaü caritaü: pu¤¤àbhisaïkhàro apu¤¤àbhisaïkhàro àne¤jàbhisaïkhàro parittabhumako và mahàbhumako và, idaü sattànaü caritaü.

Katamà ca sattànaü adhimutti: santi sattà hãnàdhimuttikà santi sattà paõãtàdhimuttikà, hãnàdhimuttikà sattà hãnàdhimuttike satte sevanti, bhajanti [PTS Page 341] [\q 341/] payirupàsanti, paõãtàdhimuttikà sattà pañhãtàdhimuttike satte sevanti bhajanti payirupàsanti. Atãtampi addhànaü -peanàgatampi addhànaü hãnàdhimuttikà sattà hãnàdhi muttike satte sevissanti, bhajissanti payirupàsissanti, paõãtàdhimuttikà sattà pañhãtàdhimuttike satte sevissanti, bhajissanti, payirupàsissanti. Ayaü sattànaü adhimutti.

Katame te sattà mahàrajakkhà: dasakilesavatthuni: lobho doso moho màno diññhi vicikicchà thãnaü uddhaccaü ahirikaü anottappaü. Yesaü sattànaü imàni dasakilesavatthåni àsevitàni bhàvitàni bahulãkatàni ussadagatàni. Ime te sattà mahàrajakkhà.

Katame te sattà apparajakkhà: yesaü sattànaü imàni dasa kilesavatthåni anàsevitàni abhàvitàni abahulãkatàni anussadagatàni. Ime te sattà apparajakkhà.

Katame te sattà mudindriyà: pa¤cindriyàni: saddhindriyaü viriyindriyaü satindriyaü samàdhindriyaü pa¤¤indriyaü. Yesaü sattànaü imàni pa¤cindriyàni anàsevitàni abhàvitàni abahulãkatàni anussadagatàni, 1 ime te sattà mudindriyà.

Katame te sattà tikkhindriyà: yesaü sattànaü imàni pa¤cindriyàni àsevitàni bhàvitàni bahulãkatàni ussadagatàni, 1 ime te sattà tikkhindriyà.

Katame te sattà dvàkàrà: ye te sattà pàpàsayà pàpànusayà pàpacarità pàpàdhimuttikà mahàrajakkhà mudindriyà ime te sattà dvàkàrà.

Katame te sattà svàkàrà: ye te sattà kalyàõà kalyàõàsayà kalyàõacarità kalyàõàdhimuttikà apparajakkhà tikkhindruyà, ime te sattà svàkàrà.

Katame te sattà duvi¤¤àpayà: yeva te sattà dvàkàrà teva te sattà duvi¤¤àpayà, yeva te sattà svàkàrà, teva te sattà suvi¤¤àpayà.

1. Katàni-sãp„vi.

[BJT Page 188] [\x 188/]

Katame te sattà ahabbà: ye te sattà kammàvaraõena samannàgatà, kilesàvaraõena samannàgatà, vipàkàvaraõena samannàgatà, assaddhà acchandukà duppa¤¤à abhabbà niyàmaü okkamituü kusalesu dhammesu sammattaü, ime te sattà ahabbà. [PTS Page 342] [\q 342/]

Katame te sattà bhabbà: ye te sattà na kammàvaraõena samannàgatà, na kilesàvaraõena samannàgatà, na vipàkàvaraõena samannàgatà, saddhà chandikà pa¤¤àvanto bhabbà niyàmaü okkamituü kusalesu dhammesu sammattaü. Ime te sattà bhabbàti yà tattha pa¤¤à pajànanà-pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü tathàgatassa parasattànaü parapuggalànaü indriyaparopariyattaü yathàbhåtaü ¤àõaü.

832. Tattha katamaü tathàgatassa jhànavimokkhasamàdhisamàpattãnaü saükilesaü vodànaü vuññhànaü yathàbhåtaü ¤ànaü. Jhàyãti cattàro jhàyã: atthekacco jhàyã sampattiüyeva1 samànaü vipattãti pacceti. Atthekacco jhàyã vipattiüyeva2 samànaü sampattãti pacceti. Atthekacco jhàyã sampattiüyeva samànaü sampattãti pacceti. Atthekacco jhàyã vipattiüyeva samànaü sampattãti pacceti. Ime cattàro jhàyã. .

Aparepi cattàro jhàyã. Atthekacco jhàyã davdhaü samàpajjati khippaü vuññhàti, atthekacco jhàyã. Khippaü samàpajjati dandhaü vuññhàti, atthekacco jhàyã dandhaü samàpajjati dandhaü vuññhàti, atthekacco jhàyã khippaü samàpajjati khippaü vuññhàti. Ime cattàro jhàyã.

Aparepi cattàro jhàyã: atthekacco jhàyã samàdhismiü samàdi kusalo hoti na samàdhismiü samàpattikusalo, atthekacco jhàyã samàdhismiü samàpattikusalo hoti na samàdhismiü samàdhikusalo, atthekacco jhàyã samàdhismiü samàdhikusalo ca hoti samàdhismiü samàpatti kusalo ca, atthekacco jhàyã neva samàdhismiü samàdhi kusalo hoti na samàdismiü samàpattikusalo. Ime cattàro jhàyã.

Jhànanti cattàri jhànàni: pañhamaü jhànaü dutiyaü jhànaü tatiyaü jhànaü catutthaü jhànaü.

Vimokkhoti aññhavimokkhà: råpã råpàni passati, ayaü pañhamo vimokkho. Ajjhattaü aråpasa¤¤ã bahiddhà råpàni passati, ayaü dutiyo vimokkho. Subhanteva adhimutto hoti, ayaü tatiyo vimokkho. Sabbaso råpasa¤¤ànaü samatikkamà pañighasa¤¤ànaü atthaïgamà nànattasa¤¤ànaü amanasikàrà ananto akàkàsoti àkàsàna¤càyatanaü upasampajja viharati, ayaü catuttho vimokkho. Sabbaso àkàsàna¤càyatanaü samatikkamma anantaü vi¤¤¤àõanti vi¤¤àõa¤càyatanaü upasampajja viharati, ayaü pa¤camo vimokkho. Sabbaso vi¤¤àõa¤càyatanaü [PTS Page 343] [\q 343/] samatikkamma natthi ki¤cita àki¤ca¤¤àyatanaü upasampajja viharati, ayaü chaññho vimokkho. Sabbaso àki¤ca¤¤àyatanaü samatikkamma nevasa¤¤ànàsa¤¤àyatanaü upasampajja viharati. Ayaü sattamo vimokkho. Sabbaso nevasa¤¤à nàsa¤¤àyatanaü samatikkamma sa¤¤àvedayitanirodhaü upasampajja viharati, ayaü aññhamo vimokkho.

1. Sampattiyeva-machasaü 2. Vipattiyeva-machasaü.

[BJT Page 190] [\x 190/]

Samàditi tayo samàdi: savitakkasavicàro samàdhi, avitakka vicàramatto samàdhi, avitakka avicàro samàdhi.

Samàpattãti nava anupubbavihàrasamàpattiyo, pañhamajjhànasamàpatti dutiyajjhànasamàpatti tatiyajjhànasamàpatti catutthajjhàna samàpatti àkàsàna¤càyatanasamàpatti vi¤¤àõa¤càyatanasamàpatti àki¤ca¤¤àyatanasamàpatti, nevasa¤¤ànàsa¤¤àyatanasamàpatti sa¤¤àvedayitanirodhasamàpatti.

Saükilesanti hànabhàgiyo dhammo.

Vodànanti visesabàgiyo dhammo.

Vuññhànanti vodànampivuññhànaü, tamhà tamhà samàdimhà vuññhànampi vuññhànanti yà tattha pa¤¤à pajànanà-pe- amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü tathàgatassa jhànavimokkhasamàdhisamàpattãnaü saükilesaü vodànaü vuññhànaü yathàbhåtaü ¤àõaü.

833. Tattha katamaü tathàgatassa pubbenivàsànussati yathàbhåtaü ¤àõaü: idha tathàgato anekavihitaü pubbenivàsaü anussarati. Seyyathãdaü: ekampi jàti, dvepi jitiyo tissopi jàtiyo, catassopi jàtiyo, pa¤capi jàtiyo, dasapi jàtiyo, vãsatimpi jàtiyo, tiüsampi jàtiyo, cattàëãsampi jàtiyo, pa¤¤àsampi jàtiyo, jàtisatampi jàti sahassampi jàti satasahassampi anekepi saüvaññakappe, anekepi vivaññakappe, anekepi saüvaññavivaññakappe, amutràsaü evaünàmo evaügottà evaüvaõõo, evamàhàro, evaüsukhadukkhapañisaüvedi, evamàyupariyanto, so tato cuto amutra udapàdiü tatràpàsiü evaünàmo evaügotto evaüvaõõo evamàhàro evaüsukhadukkhapañisaüvedã evamàyupariyanto. So tato cuto edhåpapannoti iti sàkàraü sauddesaü anekavihitaü pubbenivàsaü anussaratãti yà tattha pa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü tathàgatassa pubbenivàsànussati yathàbhåtaü ¤ànaü. [PTS Page 344] [\q 344/]

834. Tattha katamà tathàgatassa sattànaü våtupapàtaü yathàbhåtaü ¤àõaü: idha tathàgato dibbena cakkhunà visuddhena atikkamantaümànusakena satte passati cavamàne upapajjamàne hãne paõãte suvanõe dubbanõe sugate duggate yathàkammåpage satte pajànàti. Ime vatabhontà sattà kàyaduccaritena samannàgatà vacãduccaritena samannàgatà manoduccaritena samannàgatà ariyànaü upavàdakà micchàdiññhikà micchàdiññhikammasamàdànà, te kàyassa bhedà parammaraõà apàyaü duggatiü vinipàtaü nirayaü upapannà. Ime và pana bhonto sattà kàyasucaritena samannàgatà vacãsucaritena samannàgatà manosucaritena samannàgatà ariyànaü anupavàdakà sammàdiññhikà sammàdiññhikammasamàdànà te kàyassa bhedà parammaraõà sugatiü saggaü lokaü upapannàti, iti dibbena cakkhunà visuddhena atikkantamànusakena satte passati cavamàne upapajjamàne hãne paõãte suvaõõe dubbaõõe sugate duggate yathàkammåpage satte pajànàtãti, yà tattha pa¤¤à pajànanà-pe amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü tathàgatassa sattànaü cutåpapàtaü yathàbhåtaü ¤àõaü.

[BJT Page 192. [\x 192/] ]

835. Tattha katamaü tathàgatassa àsavànaü khaye yathàbhåtaü ¤àõaü: idha tathàgato àsavànaü khàyà anàsavaü cetovimuttiü pa¤¤àvimuttiü diññheva dhamme sayaü abi¤¤à sacchikatvàupasampajja viharatãti yà tattha pa¤¤à pajànanà sallakkhaõà paccupalakkhaõà paõóiccaü kosallaü nepu¤¤aü vebhavyà cintà upaparikkhà bhuri medà parinàyikà vipassanà sampaja¤¤aü patodo pa¤¤à pa¤¤indriyaü pa¤¤àbalaü pa¤¤àsatthaü pa¤¤àpàsàdo pa¤¤ààloko pa¤¤àobhàso pa¤¤à pajjoto pa¤¤àratanaü amoho dhammavicayo sammàdiññhi, idaü tathàgatassa àsavànaü khaye yathàbhåtaü ¤àõanti, imàni dasa tathàgatassa tathàgatabalàni, yehi balehi samannàgato tathàgato àsabhaü ñhànaü pañijànàti, parisàsu sãhanàdaü nadati, brahmacakkaü pavatteti.

Evaü dasavidhena ¤àõavatthu.

¥àõavibhaïgo niññhito.